Al diari mensual “Secundèria” del febrer del 2011 l'Albert Lladó hi escriu el següent article:

La “kufyya” és un mocador d’origen àrab que, principalment, s’utilitza a països com Jordània, Palestina, Iraq i Aràbia. Generalment, està fet de cotó o lli, encara que també hi ha peces realitzades amb llana. S’utilitza, en la majoria dels casos, per protegir el cap i la boca del sol i el fred, i de la sorra quan hi ha massa vent.

Avui, a Occident, s’està imposant com a peça de roba d’última moda. Combinant colors i gèneres, adornat amb monedes i serrells de diverses mides, s’ha convertint en la tendència d’aquesta primavera i s’utilitza tant per a l’ús quotidià com per sortir de festa.

Sinònim de revolució


La kufyya, que es pot conèixer també com a “kafiya” o “hatta”, té una simbologia més enllà del seu ús al món àrab. Si s’ha anomenat durant molt de temps com el “mocador palestí” és perquè el seu líder, ara mort, Yasser Arafat el va popularitzar durant els setanta i vuitanta com a símbol de resistència i rebel·lió. De fet, molts intel·lectuals de l’època, com a senyal de complicitat amb “la causa palestina”, duien aquets mocador – en aquest cas, blanc i negre – per posicionar-se a favor de les Intifades.

Les dues Intifades


“Intifada” vol dir en àrab “agitació” o “aixecament”. I aquest nom s’utilitza per anomenar les revoltes populars dels palestins contra l’ocupació d’Israel a la franja de Cisjordania i la franja de Gaza. Aquesta resistència civil, molt violenta, va ser resposta encara amb més violència per part dels israelians, començant així un cicle de terror i venjança que encara avui continua.

La Primera Intifada va tenir lloc el 1987, amb l’anomenada “Guerra de les pedres”, quan ciutadans palestins atacaven amb tot tipus d’objectes els soldats que ocupaven el seu territori. El 1993, amb els “Acords d’Oslo”, es va crear l’Autoritat Nacional Palestina i va disminuir considerablement la violència durant alguns anys. Però, en aquesta primera confrontació, ja van morir més de 1.100 palestins i més de 150 israelians.

Però l’any 2.000, amb la visita d’Ariel Sharon (primer ministre israelí del moment) envoltat de soldats a l’esplanada de les mesquites de Jerusalem, la violència va tornar a la frontera entre els dos territoris. És el que es coneix com a Segona Intifada, i que va durar fins al 2005. Avui, però, el conflicte persisteix i la solució és encara massa complexa.

Del símbol a la botiga

Occident sap que el capitalisme és capaç de convertir tots els símbols en objectes de moda. Així es va fer amb la figura del Che Guevara – que ha esdevingut una de les imatges més reproduïdes –, i amb altres personatges com John Lennon o, fins i tot, Gandhi.

Això ho sap perfectament Nicolas Ghesquière, director creatiu de la casa Balenciaga, que es va atrevir a incloure el mocador en la seva col·lecció de tardor-primavera. Des de llavors, és fàcil veure’l a les botigues més famoses o als mercats més tradicionals. Amb versions de tots tipus, amb colors llampants i amb tot tipus d’accessoris, ja s’ha consolidat com la peça de roba que més ha revolucionat el mercat aquest any. D’una revolució a una altra. I és que és veritat que quan els objectes canvien de context, canvien també de significat. Però saber quin és l’origen d’allò que portem ens fa més lliures o, com a mínim, més autèntics.

Els punts calents del conflicte


Franja de Gaza
És una franja de terra localitzada al sud-oest d'Israel. Amb Cisjordània, és administrada militarment per Israel i governada de manera interna per l'Autoritat Palestina.

Cisjordània
És el territori de l'Orient Mitjà, localitzat a la vora occidental del riu Jordà, delimitat a l'est per la Mar Morta, i a l'oest per la línia verda, la línia del cessament al foc que separa el territori de l'estat d'Israel. També és administrat militarment per Israel, però governat com a nació autònoma per l'Autoritat Palestina.

Albert Lladó, Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.